EL CARBÓ

introducció: El carbó és un tipus de roca formada per l'element químic carboni barrejat amb altres substàncies. És una de les principals fonts d'energia. El 1990, per exemple, el carbó subministrava el 27,2% de l'energia comercial del món.
De tots els combustibles fòssils, el carbó és per molt el més abundant en el món.
S'ha estimat que a finals de l'any 2000 hi haurà més d'1 bilió (1x1012) de tones en reserves totals accessibles de forma econòmica, i mitjançant les tecnologies d'explotació actualment disponibles. D'aquestes reserves aproximadament la meitat corresponen a carbó d'alt rang o carbó dur.



external image reservas.jpg

el carbó en el món en 1x1012 tones
La mineriaexternal image TIERRA.jpg
L'explotació dels jaciments carbonífers és una de les activitats mineres més perilloses, ja que les concentracions de gasos que en elles hi ha poden provocar gravíssimes explosions i accidents.
Entre els desavantatges que es poden mencioner dins de la mineria verda estan el consum dels recursos naturals i minerals, ademas de la contaminació cap al medi ambient gràcies a l'expulsió de rebuigs tòxics, que són danyosos a la fauna, la flora i la biodiversitat i la contaminació per rebuigs sòlids i residus que es formen despues d'acudir a la mineria verda.

Caracteritiques principals del carbó.-El carbó és un mineral d'origen orgànic, molt ric en l'element carboni, i amb una composició i estructura complexes, que varia d'acord a la seva veta d'origen.
-de alt poder calorífic
- de encendido fácil
-gran tiempo de abrasión
-libre de aditivos o conservantes, es decir, 100 % orgánico.
-Es troba en la naturalesa, combinat amb hidrógeno i oxigeno, format per acció molt perllongada de pressió i microbis.
-És un recurs energètic no renovable, d'origen fòssil, que es troba sota la superfície terrestre, i molt contaminant.

- Aplicacions del carbó
1-Producció d'energia elèctrica en centrals tèrmiques.
2-Coqueria.
3-Siderúrgia.
4-Diferents indústries.
5-Ús domèstic, fonamentalment en calefaccions.
6-Tècniques de conversió del carbó en gas i en hidrocarburs líquids.


- La formació del carbó (origen)
Els recursos de carbó a Terra es van constituir per sobre de milions d'anys, en el període carbonífero (entre els 345 i els 280 milions d'anys), quan el clima era calorós. Els boscos s'estenien cobrint àmplies àrees de la Terra,y las condiciones eran favorables para que los restos de plantas engrosaran grandes acumulaciones, los cuales se descompondrían después orgánicamente. Subsiguientemente, la calor i pressió van generar la deposición d'altres materials sobre les restes orgàniques, i mitjançant els moviments de l'escorça terrestre es van transformar en carbó.



- Els jaciments (detecció i extracció). És igual per a tots els tipus de carbó?
El carbó es troba en gairebé totes les regions del món, però en l'actualitat els únics dipòsits d'importància comercial estan a Europa, Àsia, Austràlia i Amèrica del Norte.En Gran Bretanya, que va ser el líder mundial en producció de carbó fins al segle XX, hi ha jaciments al sud d'Escòcia, Anglaterra i Gal. A Europa occidental hi ha importants dipòsits de carbó a tota la regió francesa d'Alsàcia, a Bèlgica ia les valls alemanys del Sarre i el Ruhr. A Centreeuropa hi ha jaciments a Polònia, la República Txeca i Hongria. El jaciment de carbó més extens i valuós de l'antiga Unió Soviètica és el situat a la conca de donets, entre els rius Dnièper i Don, també s'han explotat grans dipòsits de la conca carbonera de Kuznetsk, a Sibèria occidental. Els jaciments carbonífers del nord-oest de la Xina, que estan entre els més grans del món, van ser poc explotats fins al segle XX.Las estimacions de les reserves mundials de carbó són molt variades. Segons el Consell Mundial de l'Energia, les reserves recuperables d'antracita, carbó bituminós i subbituminoso ascendien a finals de la dècada de 1980 a més de 1,2 bilions de tones. D'aquesta carbó recuperable, Xina tenia al voltant del 43%, Estats Units el 17%, la Unió Soviètica el 12%, Sud-àfrica el 5% i Austràlia el 4%. La extracció del carbó no es el
mateix per a tots els carbons ja que hi ha alguns que son mes durs que altres.
- El carbó i el medi ambient
-Repercussions sobre el sòl
· Explotacions a cel obert, per la restauració que pateix el terreny després d'aquesta explotació gran part de l'impacte mediambiental desapareix.
· Deteriorament de la capa superficial, a causa de la pluja àcida
-Repercussions sobre l'aigua

· Tèrmica. Les centrals tèrmiques necessiten un circuit de refrigeració per condensar el vapor. Si la central agafa l'aigua d'un riu o un mar i el torna a abocar es produeix un augment de temperatura en l'ecosistema. Si aquest circuit fos tancat es podria aprofitar aquesta calor per generar altres energia pot ser utilitzada també en l'àmbit domèstic com la calefacció.
· Física i química. Es produeix principalment en la mineria i en el sistema de tractament d'aigües.
-Repercussions acústiques
Sobretot les centrals tèrmiques, per evitar els sorolls, fan un revestiment especial insonor perquè no sigui tant l'impacte en les poblacions properes.
-Repercussions sobre l'atmosfera
La combustió del carbó origina també residus que passen a l'atmosfera com els òxids de sofre, òxids de nitrogen, partícules, hidrocarburs, diòxid de carboni i vapor d'aigua. Això productes poden originar problemes greus a la natura si no són absorbits per ella problemes com:
· Efecte hivernacle en produir un augment de CO2, les partícules no deixen que la calor surti fora de l'atmosfera i es produeix un augment considerable de temperatura, canviant el clima en alguna zones.
· Pluja àcida es produeix per l'emissió de sofre i òxids de nitrogen que es generen per la combustió de combustibles fòssils com el carbó.


Tipus de carbons
  • Torba: Es el mes recent i que aporta menys calor degut a que té mes contingut d'aigua que de carboni.
  • Lignit: Es recent i no té tant poder calorífic degut al seu baix contingut en carboni.
  • Hulla: Es un dels més antics i els seu poder calorífic es alt. És el carbó més comercialitzat i el que més s'utilitza per exemple a les centrals tèrmiques.
  • Antracita: el mes antic i amb mes proporció de carboni pel que té un alt poder calorífic.